En 1835 el Estado Español expropió los monasterios los cuales fueron destruidos y también las tierras de los pequeños agricultores. Durante el siglo XIX, los viñedos del Priorat se extendían sobre 5000 hectáreas hasta que la filoxera provocó la ruina y la emigración masiva. Añadiendo los trastornos políticos y la guerra civil española, no fue hasta la última parte del siglo XX que el Priorat empezó a revivir. En 1970, sólo unas 600 hectáreas fueron plantadas

Durante la década de los 80, un grupo de entusiastas inspirados se enamoró de la zona y vio el potencial para producir muy buenos vinos en el Priorat. El grupo estaba liderado por René Barbier, cuyo padre había sido dueño de una empresa de transporte de vino en Tarragona y Álvaro Palacios de La Rioja. En 1989 su primer vino fue producido con otros tres amigos en una granja de pollos abandonada a las afueras del pueblo de Gratallops. La presencia de viñas muy viejas de Garnacha y Cariñena en suelos de pizarra llamados “llicorella”, ayudado por algunas plantaciones recientes de variedades internacionales como Cabernet Sauvignon y Syrah, se enderezó el camino para hacer vino de calidad a nivel mundial. No pasó mucho tiempo antes de que la prensa internacional del vino difundiera las virtudes de este “re-descubrimiento” poniendo de nuevo el Priorat en el mapa como una de las regiones productoras de grandes vinos mundiales.

Actualment, la regió compta amb la cobejada “Denominació d’Origen Qualificada” designació que a Espanya només es comparteix amb la Rioja.

Christopher Cannan, fundador de la companyia d’exportació de vins Europvin, amb seu a Bordeus, ja havia descobert el potencial de la part posterior de l’Priorat en 1983 quan se li va fer entrega d’una ampolla de la verema 1974 del celler Scala Dei de la mà d’un petit minorista a San Francisco. Va degustar el vi aquesta mateixa nit amb un productor de vi californià i va resultar ser excel·lent valorizándose a $ 4.00 per ampolla!

Poc després que el Sr Cannan conegués a Manuel Peyra, propietari d’Escaladei, va començar a exportar els seus extraordinaris vins a diversos països, incloent els EUA i el Japó. En aquest moment, Escaladei era l’única propietat privada de l’Priorat que exportava els seus vins a l’exterior.
Un temps més tard, el 1988, Christopher va conèixer a Álvaro Palacios a la Wine Experience de Nova York. Álvaro va informar a Christopher dels seus plans i el va convidar a sopar a Logronyo, on li explica amb entusiasme el projecte de producció de vins de vinyes velles al Priorat. Álvaro introdueix Christopher a René Barbier de Clos Mogador. Unes setmanes més tard René es va presentar a Bordeus amb el seu vell Peugeot i algunes mostres de la seva Clos Mogador. A el principi Christopher es va mostrar escèptic: el vi era excel·lent però el preu era elevat per un producte desconegut. No obstant això, un parell d’anys més tard Christopher va decidir mostrar el vi a Robert Parker, en una de les seves habituals tastos a l’oficina Europvin de Bordeus. Parker no va trigar a escriure un article mostrant el seu entusiasme i va ser després que publiqués la seva posterior emissió en “The Wine Advocate”, amb una excepcional puntuació, que el mercat finalment es va adonar del que estava succeint en aquest remot racó de Catalunya. Des de llavors, Europvin ha estat exportant els vins de Clos Mogador i, altres vins de Priorat, a nombrosos països d’Amèrica de Nord i Àsia. El Priorat no ha mirat enrere. Avui dia més de 2000 hectàrees es troben en producció i 96 cellers estan enviant els seus vins a tothom